divendres, 13 de juny del 2014

I perqué no?

I per qué no puc fer un escrit inspirat en un que ha escrit una altre persona?
La persona en qüestió és el Toni, al qui posaré l'etiqueta d'amic meu, es un blogger important (etiqueta) poeta ( etiqueta) escriptor premiat ( etiqueta) ex profesor de filosofia ( etiqueta) bipolar ( etiqueta) i així podria seguir posant etiquetes i etiquetes... pare, fill, germà,  ex marit, viatger, aventurer, caminant, lliure pensador, vegetarià, nudista, mestre reiki, taoista i bla bla bla bla....
Bé el Tonino quan fa escrits de sentiments és increible, ell sempre té les paraules adequades, llegeixes allò que sens, allò que no sabies expresar.Quan relata un paisatge, te'l fa veure, sentir, ets allà. També escriu de vegades de política però aqui si que no me'l crec en res.
Em diverteix especialment quan és absolut amb les seves afirmacions, no m'agraden els gosos, no m'agrada la gent que fuma, no vull escriure, no mengis carn, fuig de les persones tòxiques....
Em diverteix molt també quan els seus seguidors fan comentaris, en general, és idilic, el feliciten, estan d'acord amb ell, van ser tant increiblement comprensius quan Tonino és va confesar bipolar.
L'escrit en qüestio es titula "malgrat les ombres", parla de la felicitat, del que és, segons ell i fa rotundes afirmacions, en llegir els comentaris, hi ha coses que son tant evidents.. evidentment hem d'anar canviant les motivacions, evidentment en general estem des.il.lisionats tant se val als 50 als 49 o als 26 i el que més m'ha agradat es l'afirmació de que la zona de confort és un mite, ualaaa Tonino el que has dit!! que faran ara aquelles persones que viuen tota la seva vida en la mateixa casa, amb la mateixa parella, a la mateixa feina, veien dia a dia les mateixes coses, fent les coses que toca fer, allò que Deu mana, he de dir que m'has fet riure ets un atrevit, t'adoro.Bé, havia aprés algunes coses que mai m'havien convençut i les he desaprès no me les crec, ara mateix crec no saber res ja, només flueixo i prou, em sento bé, i com que ja no sé res, no sé si escriure això està bé o no però ho he fet i em sento molt bé.Serà que en aquests moments sóc feliç??
I per qué no??

1 comentari:

  1. I per què no? Gràcies per fer-me sentir important un dia. No paris d'escriure...

    ResponElimina