Ha passat una estona fins que t'has decidit a donar-me conversa, la camisa de quadres de maniga llarga, els texans llargs, les esportives , el casc de la bici, els cabells ondulats i despentinats.
Vius al Talladell i tot donant una volteta has fet cap aqui.
Et bellugaves com si esperesis algú... m'has dit que si que esperaves algo però no pas a ningú. Vols marxar al Delta de l'Ebre amb la teva barqueta, començar de nou, no és fàcil has dit en varies ocasions.
Al carrer hem parlat, les civilittzacions antigues, Plató, la inexistència de la casualitat... una àliga ens volava pel damunt i he vist els teus magnífics ulls blaus.
Has somrigut en alguna ocasió.
No hem acabat la conversa, jo tenia feina i quan he tornat a sortir ja no hi eres.
No has dit adéu.
No sé el teu nom.
No sé que és el que t'ha fet venir.
I tot i així crec que ens tornarem a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada