dilluns, 25 d’agost del 2014

El sol ja s'ha post

Son les 20:48, el sol ja s'ha post, encara s'hi veu, ha fet molta calor avui.
Acabo d'arribar a casa, he sortit amb la bici. He voltat pel poble. M'agrada voltar pel poble, carrer Major avall fins al poligon. Anglesola, mil i escacs habitants i te un poligon industrial enorme, hi ha molts solars buits, d'altres edificats, d'altres mig edificats i abandonats, voltar pel poligon  fa sentir-me com en el mecanoscrit del segon origen i m'encanta. Sola. Completament sola. Com si tot hagues acabat i nomes estic jo,pedalo pels carres buits, pel davant de les cases, son totes buides, no se senten veus, ni crits, ni riatlles...ni gossos, carrer avall arribo a la plaça Lurdes, fins ara no sabia on era, totalment perduda, m'agrada molt la sensacio de no saber on soc fins que trobes un lloc conegut i respires fort i s'infla el pit de satisfaccio, que be que he vingut aqui a viure, em sento plena d'aire per respirar tranquilament, tot s'em fa llunya, res importa.
Veig la gent sentada a la fresca, els sons s'incorporen de nou en mi, cotxes, veus, ocells, tot es ple de vida.
Torno cap a casa pel cami mes llarg que em puc imaginar, em paro a la plaça Vila, davant la font, sota els arbres plens d'ocells que parlotejen entre ells deixant-me fora de la seva conversa, em trec les xancletes i pujo els peus la banc, tanco els ulls, tant de soroll i nomes sento la meva pau, que be que estic.
Quan reemprenc el cami cap a casa, m'envaeix un pensament...nomes em manques tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada