diumenge, 12 d’octubre de 2014

EL CAMÍ

Ja he arribat del meu viatge i tot i que no tornaré mai del Camí  ara soc aqui, la familia, la casa on visc, la feina, la gent que conec, tot continua com sempre.
No tornaré mai per qué l'esperit del Camí, es el que sempre he volgut que sigui el meu estil de vida.
Donar les gracies cada mati pel dia que comença, la curiositat del que passarà, quins reptes se'm presentaran, penjar-me la motxilla  i caminar, caminar, contemplar el que m'envolta, viure cada segon com si fos l'ùltim, respirar profundament, sentir el soroll de les meves passes i d'un ocell que canta....saber que avances però no saber que o qui trobaras ni que podras fer per millorar o ajudar als que t'envolten.
No tornaré mai per qué  no m'agraden els "com sempre",  el Camí no és mai igual, cada dia et posa a prova, seré prou forta per caminar avui?
Sembla com si parlés de la vida mateixa, i aixi és... el Camí és la vida!!
Despreocupada, sense pensar quins serien els motius pels que estaven allà les demes persones, sense jutjar per tant que hi feia cada un de nosalatres allà, compartint sostre, compartint viatge, compartint salutacions i desitjos " buen camino" es diu.
He vingut plena de pau, d'alegria, oberta a tot, veient moltes coses clares i mentres escric aquest post he entés el per que del meu viatge.  Soc una pelegrina, potser sempre ho he estat però no escoltava el meu cor.
Fins aviat i bon Camí.

1 comentari: