1990

 Recordo com si fos ara el que vaig dinar tal dia com avui de fa 24 anys, l'1 de Novembre de 1990, vaig dinar paella, també recordo que feia molt bon temps per l'època, que estava a Barcelona a casa dels meus pares i que feia una setmana que estava en arrest domiciliari sense poder aixecar-me del llit ( només per anar al lavabo) per ordre del metge.
Recordo tot això, per qué l'endemà a les 8,35 del matí, vaig ser mare.
Només vaig tenir una punxada, dormiem i vaig fer "uig" i tot l'engranatge es va posar en marxa.
Vaig seure al llit i vaig tornar a dir "uig", ma mare va entrar a l'habitació, que et passa?, res, una punxada a la panxa... La Montse va de part!!!!! tota la familia en dança, jo dient, que vaaa que només ha estat una punxadeta de no res, però ningú em feia cas. Marxem a la Clínica, va dir ma mare.
Mama, ens faran tornar, només ha estat una punxadeta de no res vaig repetir. Tots vestits, agafa la bossa, ho tenim tot?? donç som-hi!
Clinica del Pilar, casi les 8 del matí, entro, m'atenen immediatament i s'arma la de dios!!!
Nena, on és el teu marit? a aparcar el cotxe, vaig dir, donç si arribes a anar a aparcar pareixes al parking... Parto gemelar! parto gemelar! .cridava la comadrona pels passadissos mentre m'arrossegaba del braç, va començar a sortir gent de tot arreu, parto gemelar prematuro!! buscar incuvadoras, buscar incuvadoras...vem arribar al quirofan i havia tanta gent allà dins que era increible! Ràpid, l'epidural, poseu-li l'epidural i em giro i veig l'anestesista amb una xeringa enorme,  m'asenten i em corven l'esquena i uaaaaa quin mal!!!! No hi ha dues incuvadores enlloc! va cridar una infermera que va entrar esberada, no pot ser, continua buscant...entrava i sortia gent sense parar, aleshores, el noi que portava la camilla, em va agafar la mà, tranquila, em va dir, tenia tanta por que s'em deuria veure a la cara, el Claret ( ginecòleg que m'havia portat el meu curt embaràs) és al Montseny, no arriba, va dir una altre infermera que també va entrar...tant se val, som-hi ja son aqui!!! i vist i no vist van nèixer primer la Carlota i desprès la Marina.
Ja tenim incuvadoras, a Sant Joan de Deu, ràpid, ràpid, envoliqueu-les, l'ambulància ja és fora, ràpid, ràpid... ni les vaig veure, era qüestió de vida o mort, no tenien ni 7 mesos de gestació, se les van endur...es va fer silenci, era a la camilla, m'acavaben d'arreglar, havia desaparegut aquella panxa enorme que m'acompanyava feia mesos, no les havia vist, no les havia vist, no podia parar de plorar, no hi havia res, algú em va dir: enhorabona, ja ets mare, gracies però no tinc res, no estan, no les he vist, no se com son...
Al cap d'una setmana em van donar l'alta, vaig anar a Sant Joan de Deu, les vaig veure en persona per primer cop, les vaig poder tocar pels forats de l'incuvadora, eren tant petites que els bolquers de recient nescut els arribaven al coll, plenes de tubs, endollades per tot arreu, van passar molts dies fins que no les vaig poder agafar,molts dies d'incertesa, de patiment, de perdre pes, de retencions d'aliment, però estaven sanes, eren perfectes, petites, molt petites però sanes.
El dia 22 de Desembre de 1990, me les van donar.
Tot aquell enrenou del dia del part, ens ha acompanyat sempre, quan hi ha  la Carlota i la Marina i la Montse hi ha rebombori segur!!!!
A les meves filles, lluitadores des de el dia que van nèixer; US ESTIMO UN MUNT,  la vida no hauria estat el mateix sense vosaltres, el que hem passat juntes!!! i el que ens queda corasssones!!!!!

( amb el temps em van dir que al quirofan del costat alhora van nèixer una bessonada de nens, van morir els dos... això també sempre ho recordaré)