dimarts, 4 de novembre de 2014

M'estimo, t'estimo...us estimo


Us estimo i per això m'he posat a la cuina per preparar el dinar de demà.
Uiiii quina gran cosa!!!! i a sobre ho ha fet per que ens estima!!!!!
Donç si, ja sabeu que jo no cuino MAI, però aquesta tarda he estat una estona en silenci amb els ulls tancats amb una musiqueta relaxant de fons i de sobte m'he sentit plena de voler fer alguna cosa pels demés, plena de satisfacció, absolutament oberta, receptiva i creativa...m'he sentit com quan vaig fer el meu trocet del Camí: feliç. He decidit que cuinaria per vosaltres.
Per qué us estimo ho he fet.
Per qué t'estimo i només et veig de tant en tant.
Per qué m'estimo he pugut fer això per vosaltres.

A  "Como agua para chocolate", depenent dels sentiments de la protagonista, que era la que cuinava, el menjar era d'una manera o altre, si a nosaltres ens passa el mateix, prepareu-vos a menjar els macarrons i el pastís de poma més especial dels que heu menjar fins ara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada