Avui, pel Face, veig "Quin tipus de mare ets segons el teu signe"... miro i diu:
Sagitari (moi) : distreta, molt distreta, la tipica que es deixa el crio sentat al carro del super.
Molt lliberal, preten donar ales als seus petits per que aprenguin a volar lluny d'ella.
Molt amorosa i no exigeix gaire.
MAI m'he descuidat cap dels meus fills enlloc.( si no recordo malament)
L'ha clavat en quan a les ales, sempre he volgut que fossin independents, sobretot de mi, mel's estimo molt, pero arriba un moment en que les mares hem de quedar a part, ells han de fer la seva via i nosaltres la nostra, estic aqui per quan em necesitin, que vinguin quan vulguin.
Molt amorosa... no se, i exigir nomes lo justet.
Sempre m'he cregut una mare atipica, la mare natura se'n va encarregar enviant-ne dos del tiron, amb bessonada has de ser molt creativa, dos de cop no te res a veure amb res del que coneixes, es...be, deixem-ho en increible, i si son tremendes ja no et dic res, he viscut l'experiencia dels cabells tallats, aquells crios que es tallen els cabells...donç les nenes mel's van tallar a mi! un dia d'estiu mentres se suposava que feiem la migdiada, es veu que nomes dormia jo!, un dia al parc, les trec de l'enorme cotxet que les duia sentades i em marxen correns una cap un canto i l'altre cap a l'altre...em va tocar correr com una bala per que no surtisin del recinte , evidentment no vaig tornar al parc. En van fer de tots colors, tallar roba, posar-se pomada als cabells, obrir una aixeta e innundar-se tot, treure dia si i dia tambe tota la seva roba dels armaris, posar-se una pedra al nas, obrir-se el cap literalemt, destrossar una habitacio d'hotel, fer caure el tamboret del pediatra al damunt dels seus peus, el rotllo de paper de la camilla tot desfet, i el millor de tot va ser un dia que a la Marina li havien de fer un contrast amb 5 o 6 anys, que l'agulla se la va clavar el metge a la cama.
I aixi mes i mes i mes... era un no parar. L'adolescencia tambe va ser per tirar cohets...
Ara mirat en la distancia, mentres ho vaig recordant vaig rient pero llavors va ser molt dur....a algu li pot extranyar que els hagi ensenyat a volar...lluny de mi???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada