No sempre estic disposada a cuinar, de fet no m'agrada gaire tot i que cuino desde temps immemoriables, vaig marxar de casa dels pares als 21 anys i en tinc 50, val a dir que he menjat tots els dies en aquest periode de temps, i no només jo, he alimentat tres fills, tres ex-companys, familia i amics. Però una cosa és cuinar per obligació, per qué s'ha de menjar, i el menjar s'ha d'elaborar i una altre molt diferent és CUINAR.
CUINO quan és donen en mi tres condicions, un: em sento humil, dos: estic alegre i tres: agraida.
L'experiència de CUINAR, és converteix per mi en un acte d'absoluta conciència, d'entrega i d'amor.
Llámame loca. Mentres CUINO, em sento en una altre dimensió, estic totalment present en allò que estic fent, per qué del que en surti te'n faré ofrena, tinc una immensa sensació de pau i serenitat. M'emociona CUINAR.
Avui, sense anar més lluny, he CUINAT, m'he emocionat especialment quan he obert el pot de conserva de tomata sofregida que em va regalar una amiga meva, que gran! ella va fer la conserva un bon dia, amb els tomàquets del seu hort, va dedicar el seu temps, el seu saber fer, per qué no és només tomàquet, és tomàquet sofregit!, i el dia que em va trucar dient que venia, va anar a la seva despensa i va agafar aquells pots per mi! quin miracle increible aquest regal per mi i jo el compartiré, fent l'honor que es mereix, amb els que m'estimo.
M'emociona també quan els meus fills diuen amb exclamació, macarrons de la mama!!! jajaja, és clar, la mama hi posa molt més del que es veu en aquells macarrons i en totes les coses que CUINA per vosaltres.
Conclusió: per "moi" CUINAR , és un acte d'amor i crec fermament que és perceptible per qui s'ho menja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada