Madurar

Madurar, es diu madurar, com els fruits les persones madurem, els fruits al madurar  si no els cull ningú cauen a terra i és malmeten, les persones igual, si madurem  i no hem après res, també ens hem malmés.
El procés de maduració de les persones es diferent al dels fruits, els fruits tenen un any per florir, crèixer i madurar, les persones tenim tota una vida i en qüalsevol moment és pot produir el miracle.
Fa un any més o menys vaig començar el meu procés de maduració, no puc dir que l'hagi finalitzat, però si que puc dir que és un procés molt interessant e important i que val la pena.
Avia'm, tinc 49 anys, es podria suposar que soc una persona madura però l'edad no te res a veure amb la maduració, la maduració es una altre cosa, es pendre conciència del que realment es important, es viure en armonia amb tú mateix, es aturar-te i qüestionar-t'ho tot, es fer allò que realment vols fer, es posar fi a que la vida t'arrossegui, donar-te conte de tot el que ets capaç.
49 anys que he estat sospitant que hi havia alguna cosa més, que la vida havia de ser alguna cosa més, que tot allò no era suficient, ara entenc moltes coses, ara entenc el per que de la meva rebeldia, de la meva insatisfacció constant, dels meus neguits, dels meus errors, dels meus fracasos, de la meva lluita interna i no es que jo sigui diferent, no, es que jo pertanyo a un altre grup de persones que no es el mateix al que creia pertanyer.
 Mai ha sigut important per mi, tenir una casa, un cotxe, diners i totes aquestes coses que fan "feliç" a la gent, mai he vist possible viure per sempre amb una altre persona, ni al mateix lloc, ni fer per sempre la mateixa feina, sempre m'ha espantat la paraula sempre, sempre," siempre resultó ser demasiado tiempo", li deien al Bratt Pitt a la pel.licula Leyendas de Pasión, i es veritat sempre es massa temps, l'altre dia vaig sentir un noiet de 19 anys explicar als seus amics, amb la boca molt plena de satisfacció, que havia entrat en una empresa en la que si t'agafen ja tenies feia assegurada per sempre, vaig sentir molta pena...sempre faras el mateix i aixó t'enorgulleix??? vaig pensar, i aleshores un dia ho deixaràs tot, agafaras una motxilla i et possaràs a caminar, potser faràs el Cami o potser no, tothom dirà que has emboixit, però no, no has emboixit, has madurat i t'has donat conte que tot allò que TENS, no val res per qué no ETS, que mai has mirat de prop les ales d'una papallona, la seva fragilitat es la teva, que no ho veus? tots dos sou al mateix lloc, respirant el mateix aire, sentint l'escalfor del mateix sol, igual d'efimers...
Estic en procés de maduració, em donc conte de taaantes coses, fins i tot em donc conte que "maduració" potser no es la paraula correcta, que la paraula correcta es "despertar", que estic despertant al que realment es la vida, i no renego del meu passat, del que he viscut fins ara, per qué  gràcies a tot això he pugut arribar al dia d'avui, l'ùnic que tinc, l'ùnic que val, aquest moment en que escric, ara que soc feliç, ara que estic plena d'amor, que la meva sensibilitat es a flor de pell, ara que m'entristeix enormement ser conscient que moltes persones no passaran pel procés que faig jo ara, ara que lamento que algú es pugui perdre aquestes sensacions aquets sentiments, aquesta realitat, ara que puc agrair a totes i cada una de les persones que han passat per la meva vida, en el circunstancies que sigui, bones o dolentes tant se val, gràcies a tothom, gracies, gracies i gracies, apendre de vosaltres m'ha fet conscient de moltes coses.
Tinc 49 anys i molt per apendre, molt per donar, molt a fer i fins i tot molt per rebre.